L’estratègia per definir els espais va ser per una banda unificar el paviment de la nau per donar continuïtat a tot el recorregut de la fira. Per altra banda, s’ha definit un sistema flexible i lleuger de compartimentació d’estands i zones d’activitats que permet una fàcil redistribució i la possibilitat d’adaptar-se a canvis fins a l’últim moment.

El sistema proposat per separar els estands genera una addició de capes de teixit tèxtil de color blanc amb diferent grau de transparència que en el seu conjunt pretenen generar un nou “paisatge” interior. Les capes generen àmbits de privacitat entre els espai expositius de la fira i alhora la seva superposició genera jocs òptics que reprodueixen l’efecte “boira” gràcies a la variació de la densitat dels teixits. Les parts més “denses” dels teixits s’han utilitzat com a suport per a projecció de pel·lícules i imatges relacionats amb el contingut de la fira.