Avui en dia carrer Corró resulta també un exemple de la difusió d’una tipologia residencial històrica, la “casa de cos” a la ciutat de Granollers. El terme “casa de cos” es refereix a les cases construïdes en un “cos” entenent amb això la manera antiga de denominar una peça de terra o solar relativament estret i allargat que serveix per edificar-hi una casa. El “cos” va ser una de les primeres formes de reparcel·lació de les antigues finques rústiques en parcel·les urbanes desprès de la obertura de nous carrers fora de la muralla a partir del segle XVI. Són cases de dues o tres plantes amb espais amb molta profunditat i amplada reduïda, fet que sovint genera unes zones interiors fosques i amb ventilació deficient. Avui en dia la imatge característica del carrer Corró es genera precisament per la façana continua de les cases de cos disposades en paral·lel i posa en relleu la supervivència d’aquesta tipologia d’habitatge i la seva flexibilitat a l’hora d’adaptar-se a les necessitats actuals.

El punt de partida del projecte de reforma al carrer Corró ha estat precisament la necessitat d’actualitzar un casa de cos d’acord amb les necessitats d’una família jove amb dos fills petits. El projecte afronta una sèrie de problemàtiques comuns per aquest tipus de construccions. En primer lloc, la proposta pretén millorar la il·luminació i la salubritat dels espais interiors de la casa. La marcada profunditat de l’edificació, la poca façana, i la excessiva segregació que sovint trobem en aquest tipus d’habitatges generen zones interiors fosques i amb una ventilació deficient. A la planta primera on actualment hi trobem els espais menjador i una cuina tancada hi arriba poca llum degut a la separació de la cuina i la escala respecte a la resta i la profunditat de la galeria orientada al pati interior. Les actuacions d’enderroc dels envans i la obertura de la galeria han permès generar un espai més diàfan i lluminós.

A la planta segona actualment es disposen les habitacions i els banys de la casa. Els banys existents de la planta segona resulten espais introvertits envers el pati. La proposta obre els banys cap a la zona de les habitacions, connectant el pati central amb les habitacions dels nens a través del bany, aportant més llum a la zona de emmagatzematge i permetent la ventilació creuada a través del pati.

Un altre aspecte clau a l’hora de plantejar la reforma d’una casa existent és l’adaptació dels espais als requeriments actuals. Per aquest motiu, el projecte evita l’excessiva disgregació funcional i aposta per un esquema distributiu més diàfan i flexible que s’adapta a l’estil de vida dels propietaris i pot absorbir fàcilment canvis futurs. Una de les actuacions clau en aquest sentit ha estat l’actuació a l’àmbit del garatge de la planta baixa. Aquesta zona comunicava directament amb el pati però la diferencia de cota entre l’interior i l’exterior (pati) generava un espai poc aprofitable i amb una il·luminació deficient. El projecte aposta per donar un nou ús a la planta baixa com a espai polivalent i reforçar el seu vincle amb el pati. Per aconseguir-ho, es planteja una primera actuació de rebaixa de tot el nivell del pati per tal d’eliminar el graó entre interior i exterior i generar una plataforma al mateix nivell que la casa.

Per altra banda, es genera una finestra balconera més generosa a la façana que gràcies al sistema de tancament corredís facilita l’obertura completa de la planta baixa envers al pati. D’aquesta manera tota la planta baixa guanya polivalència i lluminositat i reforça el contacte de la casa amb el pati existent.

Podeu consultar la descripció i les fotografies del projecte acabat aqui.