El punt de partida del projecte ha sigut la recuperació i la preservació de la memòria del canal en aquest tram mitjançant l’ intervenció en l’espai públic que l’ acompanya. Per tant, la proposta de recuperació del Rec té com a objectiu la posada en valor de diferents elements patrimonials lligats a l’aigua i oblidats pel seu desús, o bé, la recuperació de les traces històriques que han desaparegut.

El nou Camí públic al llarg del recorregut del Rec recupera la continuïtat entre el tram de Montcada i el tram de Sant Andreu. Al nivell local aquest camí permetrà la comunicació entre els barris de Trinitat i Vallbona que fins avui en dia resulten completament desconnectats i tallats pels conductes infraestructurals, aportant per tant un important valor afegit en quant la regeneració urbana en aquell tram de la ciutat. Alhora, el projecte planteja potenciar els creuaments amb els eixos transversals, tant a escala urbana com a escala metropolitana, com el Torrent Tapioles, la Ronda Verda, eixos cívics de barris o rutes patrimonials, que permeten ampliar l’àrea d’actuació, recomponent una zona encaixada i fracturada de la ciutat.

El tram del Rec Comtal situat entre els barris de Vallbona i de Trinitat Vella presenta unes característiques singulars que el diferencien clarament d'altres trams més urbans. El tret principal és que ha mantingut la seva funció original com a canal de reg que conté, encara, aigua en superfície provinent de l'aqüífer i conserva elements originals del paisatge que l'envoltava. Des del punt de vista de l’ecologia del paisatge, entendre el Rec com un corredor biològic és clau per promoure al llarg del temps transferències i intercanvis amb hàbitats primaris (agrícoles) i hàbitats madurs ja que al millorar la capacitat de suport d’aquests i la seva biodiversitat, enfortim l’organització integral del territori i diluïm les ferides que les infraestructures exerceixen en zones suburbanes.

La proposta pretén recuperar l’aigua del Rec com a element identitari vinculant-lo al reg del nou corredor biològic creat al costat del canal per tal de protegir-lo. La irrigació d’aquesta àrea ecològica intermèdia (o ecotò) mitjançant una xarxa secundària de sèquies permetria la recuperació funcional del Rec i, d’aquesta manera, assegurar la seva pervivència en el temps.

L’ecotó proposat imposa una permeabilitat més gran entre els hàbitats, longitudinal i transversalment, i actua com un coixí biològic que, depenent de les condicions canviants de l’entorn, pot servir de filtre o de barrera creant un “paisatge en moviment”, adaptable als esdeveniments futurs i que queda reforçat a la proposta amb l’ús d’espècies associades històricament al Rec que permetin recuperar les connexions ecològiques perdudes amb hàbitats naturals limítrofs (Serra de Collserola, Serralada Marina i Parc Fluvial del Besòs).

Finalment, s’ha de remarcar que el projecte de recuperació es basa en la secció medieval del Rec Comtal que, juntament amb altres elements identitaris del Rec com els ponts, els safareigs o les fileres d’arbres, reinterpreta la percepció del seu paisatge històric incloent aquests petits fragments de l’imaginari col·lectiu del Rec al projecte d’espai públic.

Considerem el Rec com un ecosistema, no només en termes de paisatge, sinó també des de l'àmbit social reforçant la seva funció com catalitzador social. Es proposa generar un camí capaç de revitalitzar els barris lligant-se amb el usos existents. Per tant, proposem un recorregut que incorpora puntualment unes estructures lleugeres polivalents que poden allotjar activitats planificades o espontànies relacionades amb el medi ambient, el paisatge, l'agricultura i el patrimoni.

El projecte del Rec Comtal en el tram de Vallbona a Trinitat Vella, és una oportunitat única per recuperar un peça clau en la historia de la ciutat de Barcelona. Creiem que l’actuació es una oportunitat de donar una nova vida al Rec recuperant el seu valor com a infraestructura “activa” a la ciutat sota diferent aspectes. Les estratègies d’actuació proposades reforcen el lligam amb el teixit urbà com a una seqüencia de recorreguts i espais públics, recuperen la funció de l’aigua des d’un concepte agrícola i paisatgístic més ampli generant un corredor ecològic que millora la continuïtat paisatgística dels diferents habitats naturals, i finalment, construeixen un nou vincle social i identitari amb els barris del voltant. D’aquesta manera s’aconsegueix que el Rec esdevingui un element patrimonial “viu” que recupera el vincle amb l’entorn urbà i el territori, i també s’assegura la seva preservació com a element que formi part del futur de la ciutat.