La idea de “filigrana” reflecteix la voluntat del projecte de definir una sèrie d’actuacions que en el seu conjunt reflecteixen una “marca” distintiva de lloc que entenem des d’un sentit ampli incloent tots aquells elements que construeixen la identitat històrica, paisatgística i social. La filigrana és per tant la “marca d’aigua” que ha donat forma als canals i als carrers de la ciutat i ha estructurat el territori al seu voltant organitzant el conjunt d’activitats agrícoles i industrials. Proposem un conjunt d’intervencions que recuperen el protagonisme de l’aigua com a element sensorial, lúdic i social a l’espai urbà. Es rescaten una sèrie d’elements històrics vinculats a l’aigua al llarg del traçat del Rec de la Vila i els canals secundaris (canals en superfície, fonts, safarejos, salts d’aigua) que entren a formar part de l’espai públic generant àmbits d’estança i recorreguts en contacte amb l’aigua. Per altra banda, es recupera l’aigua també com a element paisatgístic “actiu” associat al reg d’un conjunt de zones verdes a la ciutat.

La nova plataforma ajuda a recuperar el significat històric de les places i els carrers com a àmbits de suport a activitats col·lectives informals. Amb aquesta proposta, aquests espais busquen ser generadors d’activitat i crear els seus propis mecanismes d’atracció. La intervenció planteja recuperar els “portals” històrics de la vila com a places que conjuntament amb els equipaments situats a la proximitat definiran uns “pols” públics que marquen l’accés al casc històric i alhora actuen com a “ròtules” entre el centre històric i la resta de la ciutat i el territori.

La idea de la filigrana ens permet alhora realitzar una segona interpretació d’aquest concepte que s’apropa més al seu significat com a “malla” definida per la unió d’una sèrie d’ elements entrellaçats entre ells. A escala global la “malla” adquireix pes com a un plantejament global que permet estructurar i donar unitat a una sèrie d’ intervencions que tenen característiques i formen fases d’actuacions diferents. Per altra banda la “malla” apareix també com a un element propi de l’ espai públic definint un sistema de cables i perfils metàl·lics lleugers que permet l’aprofitament puntual de superfícies verticals inutilitzades de la ciutat (murs cecs i mitgeres) per a definir estructures de suport modular per elements funcionals i mobiliari urbà, així com per a superfície de suport de vegetació de diferent extensions. D’aquesta manera aquestes “malles” reforcen els usos existents de l’espai públic a la vegada que permeten possibles nous usos aprofitant les sinergies amb el equipaments , els establiments i esdeveniments puntuals (festes locals i populars, fires, exposicions,...) generant nous “focus” de dinamització de l’àmbit urbà.

L’espai públic reinterpretarà la idea de “filigrana” també mitjançant un concepte específic aplicats als materials de l’espai públic. Es proposa recuperar en determinats punts zones amb paviments que formen part de la memòria col·lectiva (sauló, còdols, llambordes originals) i integrar-los amb la nova plataforma pública per tal de permetre la visualització de les capes històriques de l ‘espai urbà. Alhora s’empraran paviments nous que interpreten els acabats de paper i les filigranes de la indústria paperera local mitjançant textures, colors i estampats. És així com aigua, vegetació i paviments acaben definint uns espais públics “sensorials” que potencien la percepció de jocs de llum, ombra, textures i sons reforçant el vincle emotiu amb els ciutadans i reinterpretant d’una manera subtil la memòria del lloc.