Aquesta disposició es caracteritza per l’efecte visual i escenogràfic generat durant l’acte de travessar una llarga seqüencia d’espais situats en directa proximitat. Al mateix temps, l’obertura i tancament de les portes permet una gradació de privadesa de les estances quan sigui necessària.

No es d’estranyar que tot i que l’enfilade apareix en exemples d’arquitectura més nobles adquireix també difusió en la arquitectura residencial popular donat que ofereix una resposta eficient i pràctica a necessitats d’optimització espacial. Tal com Robin Evans afirma en el seu article “Figures, Doors and Passages” (1) la “matriu” d’habitacions era un aspecte tipològic comú dels palaus, les villes i les granjes en tota la època d’edat mitjana fins el segle XVII. Per aquesta raó trobem molts exemples de cases que per raons d’estalvi de superfícies han eliminat el passadís i totes les habitacions han acabat comunicant-se directament mitjançant un sistema de portes que acaba definint una enfilade de caire més domèstic. Per altra banda, la alineació de les obertures és també un recurs molt eficient a l’hora de millorar la il·luminació i la ventilació, ja que l’eix que genera permet introduir la llum i l’aire fins als espais més interiors i fosques de les cases.

L’enfilade ha entrat a formar part en alguns dels projectes residencials que hem treballat darrerament com és el cas de la casa CORRO i la casa MAOB entre altres. En aquests casos hem aprofitat les millores que aquest sistema d’organització espacial aporta com per exemple l’optimització de les superfícies i dels recorreguts especialment beneficiós en el cas de cases amb poca superfície per planta. L’eliminació del passadís afegeix també un grau de polivalència ja que una sola porta permet la separació o la unió entre dos espais i per tant augmenta les possibilitats d’usos i adaptació als requeriments dels usuaris al llarg del temps.

Juntament amb aquestes millores hem aprofitat els beneficis que l’enfilade aporta a l’hora de millorar la il·luminació i la ventilació de les cases. L’alineació de visuals ens permet reproduir l’efecte escenogràfic barroc d’una manera més subtil dins de l’espai domèstic. La col·locació de finestres i portes al final de la enfilade ens permet d’una manera selectiva enquadrar determinades vistes i estendre els eixos visuals cap a l’exterior. Finalment, la alineació de les obertures permet una millora de la ventilació creuada de l’habitatge especialment beneficiosa en el clima mediterrani durant la època d’estiu.

(1) Robin Evans, “Figuras, Puertas y Pasillos”, en Evans. Traducciones. Valencia: Editorial Pre-Textos, 2005